Els partits polítics i l’associació sotasignants, davant de l’última Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma Valenciana sobre el nom del nostre poble, volem manifestar el següent:
La informació és un element necessari en les societats democràtiques. El dret a rebre informació és un dels drets fonamentals reconeguts de les persones que possibilita l’exercici dels altres drets. Donar i rebre informació són accions necessàries per a garantir la llibertat d’opinió. Les institucions tenen el deure de donar i garantir una informació, veraç i transparent, perquè els ciutadans tinguen coneixements i arguments que permeten expressar lliurement les opinions des del diàleg, el respecte i la tolerància.
OFICIALITAT DEL TOPÒNIM DES DE 1993 A 2005
Des que el plenari de l’Ajuntament acordara, el 29 d’octubre de 1993, iniciar l’expedient per a canviar el nom de Villanueva de Castellón pel normalitzat en valencià de Castelló de la Ribera, i la Generalitat Valenciana, governada pel PSPV-PSOE aprovara el Decret .../ 1994, de 18 de juliol, han passat quasi dotze anys i s’han produït diverses sentències que han fet canviar la legalitat sobre la denominació del municipi. Us fem un resum de les sentències:
Primera sentència
Contra aquest Acord del Ple del nostre Ajuntament i el Decret de la Generalitat, el Col·lectiu Pro-referèndum/Sentandreu interposaren una demanda contenciosa administrativa davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma Valenciana, el qua va dictar la Sentència de ... de febrer de 1998 per la qual anul·lava l’oficialitat del topònim Castelló de la Ribera, basant-se únicament i exclusivament en la retirada del judici (tècnicament = aplanament) per part de la Generalitat Valenciana, en aquest moment governada pel PP.
Segona sentència
El Tribunal Suprem de Madrid per Sentència de data ... de 2004, va anul·lar l’anterior sentència (1ª), va tornar a declarar l’oficialitat del topònim i va obligar al Tribunal Superior de Justícia de la Com.Valenciana a entrar en el fons de l’assumpte, és a dir, a decidir si el Decret i l’Acord Plenari de normalització del topònim Castelló de la Ribera, compleixen la legalitat o són manifestament il·legals.
Tercera sentència
El Tribunal Superior de Justícia de la Com. Aut. Valenciana en data 22 d’abril de 2005, ha tornat a dictar una nova sentència, per la qual torna a anul·lar l’oficialitat del topònim de Castelló de la Ribera basant-se, aquesta vegada, en el mateix argument de la retirada del judici per part de la Generalitat, i en què el famós aplanament (retirada) és legal. Aquest tribunal no entra a decidir si el topònim compleix o no la legalitat, i ignora la posició de codemandat del nostre Ajuntament. Contra aquesta sentència s’ha interposat Recurs de Cassació, per part de l’Ajuntament el qua s’oposarà a l’execució d’aquesta.
La COORDINADORA estudia la possibilitat d’iniciar les corresponents denúncies per aquesta (3a) sentència, a més de presentar les oportunes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble. El topònim Castelló de la Ribera continua sent el nom oficial del nostre poble.
LA POLÍTICA I LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALENCIÀ
Existeix una relació directa entre la política i la normalització de la llengua. El tracte que rebem lingüísticament els valencians sempre dependrà de les nostres exigències polítiques. Encara que la normalització total del valencià està condicionada al que ens deixen fer, tots sabem que nosaltres hem de continuar espentant des de la reivindicació i des de l’ús efectiu, cada dia, en tots els àmbits. Res no se’ns donarà gratuïtament.
Tot i que som conscients que des de l’aprovació, fa més de vint anys, de l’Estatut d’Autonomia (1 de juliol de 1982) i de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (23 de novembre de 1983) s’han produït tímids avanços en la normalització del valencià, sobretot, en l’educació, cada dia ens sorprenem amb notícies que confirmen una persecució constant als drets lingüístics dels valencians reconeguts en l’ordenament legal vigent. Així ho demostren, per exemple, els fets recents de Xàtiva, Gandia i Vila-real. Aquests casos corroboren que els valencians encara no podem viure íntegrament en valencià, que no encara hem aconseguit la plena normalització lingüística. L’ús real del valencià en tots els sectors de la societat no es correspon amb la situació que garanteixen les lleis. L’última sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma Valenciana sobre el nom del nostre poble, creiem que és una prova més de la persecució tenaç que ha patit i encara pateix la nostra llengua. Sentències com aquesta intenten anul·lar la nostra cultura.
Tots hem de saber que la situació actual del valencià prové, en gran part, de la persecució històrica que ha patit. És important conéixer les causes que ens han portat a l’estat actual de la qüestió i, que aquest coneixement ens estimule per a contrarestar els efectes dels atacs constants. Que malgrat els atacs a la llengua i els pocs recursos i esforços que les nostres institucions dediquen a la normalització, exemple de la televisió valenciana i de les Trobades d’Ensenyament en Valencià, hem de continuar lluitant pel valencià i resistint per no desaparéixer com a poble diferenciat. La qüestió és el reconeixement de la nostra cultura pròpia, la defensa de la nostra idiosincràsia contra els efectes negatius de la globalització dominant que ens vol assimilar fins a diluir-nos en un no-res.
Les llengües no salven els pobles, són els ciutadans conscients els que salven les llengües. Som nosaltres, amb la nostra conducta i la nostra actitud, els qui hem de preservar la llengua i normalitzar el seu ús en tots els sectors de la societat, també en la toponímia. Com diu Raimon en una de les seues cançons “quan creus que ja s’acaba, torna a començar”. Davant de qualsevol intent per a normalitzar el valencià, per a donar-li vida, sempre apareix l’estratègia que intenta contrarestar aquesta acció. Apareix la prohibició, l’anul·lació, per tal de desprestigiar el seu ús. Així la mateixa Generalitat Valenciana que va aprovar el nom en valencià, Castelló de la Ribera, es retira del judici (aplanament) i intenta que el nom torne a ser en castellà. L’ús normalitzat del nom del poble en valencià, dóna prestigi i normalitat a la llengua, alhora que reafirma la nostra voluntat de viure en valencià.
Castelló de la Ribera, maig de 2005.
Coordinadora pel Topònim i la Dignitat del Municipi
EU-ENTESA - BLOC - PSPV-PSOE - ERPV - ASS. SÍNDIC PERE CALP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada